Oleguer Junyent i Sans, pintor-escenógrafo. Entre la tradición y la modernidad (1899-1936) [Fitxer informàtic]
/ Clara Beltrán Català ; [dirigida per: Mireia Freixa, Teresa Montserrat Sala]
Beltrán Catalán, ClaraBarcelona : Universitat de Barcelona, 2020
Dirigida per: Freixa, Mireia; Sala, Teresa M.. Universitat de Barcelona. Departament d'Història de l'Art, 2020
1 recurs electrònic (1362 p.)
El tema d'estudi de la present Tesi Doctoral se centra en la faceta de pintor-escenògraf d'Oleguer Junyent i Sans (Barcelona, 1876-1956), artista català que es va endinsar en múltiples camps, perquè va ser, a més, un destacat il·lustrador, pintor de cavallet, decorador, col·leccionista, antiquari, fotògraf amateur i viatger cosmopolita de la Barcelona de la primera meitat del segle XX. De totes les activitats a les quals es va consagrar, una de les principals i que li va procurar majors èxits i reconeixement professional va ser l'escenografia. No en va, va ser un dels principals exponents de l'Escola Catalana d'Escenografia Realista, juntament amb Maurici Vilomara, Fèlix Urgellès, Miquel Moragas i Salvador Alarma, entre altres, continuadors tots ells del deixant del fundador d'aquesta: Francesc Soler i Rovirosa. La Tesi se centra en reconstruir la seva trajectòria professional en aquest camp i a analitzar l'evolució que va experimentar la seva obra des dels seus inicis, en els quals va romandre fidel a l'escola tradicional en la qual es va formar, fins als seus últims treballs, en els quals s'aprecien connexions amb tendències escenogràfiques més avantguardistes. El marc cronològic en el qual ens movem, per tant, és el que abasta aquesta trajectòria, des del seu debut en 1899 treballant als ordes d'Adrià Gual, fins a l'última escenografia que va realitzar en 1933 per al Gran Teatre del Liceu. Abans d'endinsar-nos en la trajectòria escenogràfica com a tal de Junyent, presentem el context de l'escenografia a la Barcelona del moment, abordant, entre altres aspectes, quin era el procediment seguit per a crear les escenografies, com s'organitzaven els tallers, i les eines i materials que empraven els escenògrafs en les seves creacions. Ens referim, al seu torn, als diferents agents que, al costat dels escenògrafs, col·laboraven en la presentació escènica de la representació. També prestem una especial atenció al viatge que va emprendre en 1908, en el qual va recórrer el món i va trobar nombroses fonts d'inspiració per a les creacions que va dur a terme al seu retorn. Finalment, posem l'accent en els seus projectes escenogràfics fora dels escenaris teatrals, a través de l'estudi de dos casos paradigmàtics: la seva participació en l'Exposició Internacional de Barcelona (1929) i els projectes decoratius que va dur a terme per a diferents balls de carnestoltes del Real Cercle Artístic, entitat a la qual va estar vinculat tota la seva vida. La Tesi inclou un volum complementari consistent en un "repertori d'escenografies teatrals" o catàleg en el qual es reuneixen les fitxes de totes aquelles produccions en les quals va treballar Junyent i que hem pogut identificar. Aquest repertori, a més de constituir un compendi minuciós del corpus complet de l'obra escenogràfica teatral de Junyent, és una eina indispensable per a poder dur a terme el seguiment de tots els treballs que analitzem en la Tesi.
